Joc d’escacs de Leonardo da Vinci

L’any 1499, quan els soldats francesos, sota el lideratge de Stuart d’Aubigny, el Comte de Ligny i Gian Giacomo Trivulzio, el mariscal de Milà al servei de Lluís XII, van envair el Ducat de Milà, dos amics, Lucca Pacioli, un italià, el matemàtic, també conegut com el pare de la comptabilitat i Leonardo da Vinci, un dels més grans artistes que mai hagin existit, van ser portats a Màntua sota la protecció de la dedicada entusiasta dels escacs, la marquesa Isabella d’Este.

És a ella a qui Lucca Pacioli li va dedicar el seu De ludo scachorum, un manuscrit sobre el joc d’escacs. El manuscrit consistia en vint-i-quatre fulls de paper, aproximadament de grandària 150×220 mm, doblegades per la meitat per a formar 48 folis de 150×110 mm, que sumen un total de 96 pàgines. En aquestes pàgines es mostra un esbós d’Isabella d’Este fet per Leonardo da Vinci.

Lucca Pacioli i Leonardo da Vince

Cadascuna d’aquestes pàgines conté un tauler d’escacs dibuixats amb una o dues peces de joc representades en ell i sota el dibuix hi ha un text que explica el problema. Durant molt de temps es va suposar que el text es va perdre o es va destruir. No obstant això, el 20 de desembre de 2006, la Dra. Serenella Ferrari Benedetti, coordinadora cultural de la Fondazione Coronini Cronberg a Itàlia, va cridar l’atenció del bibliòfil Duilio Contin. És va trobar un preciós manuscrit de finals del segle XV sobre el joc d’escacs de la biblioteca de la fundació.

Una pàgina De ludo scachorum