El joc català

El joc català d’escacs és un disseny fascinant que es remunta als embriagadors anys 20 quan Barcelona estava gairebé bullint amb l’economia intensiva i l’explosió artística coneguda com el Modernisme. Encara que nombrosos arquitectes, pintors, escriptors, escultor, músics, actors i compositors es van distingir en aquestes dates, el nom per excel·lència -i per mitjà de les seves arts i artesanies- emergeix la figura d’Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) que va ser l’únic que va aconseguir l’aclamació i la fama internacional.

Aquest joc va ser presentat per la Casa Vídua de Francesc J. Baqué, del carrer dels Archs, número 8, prop de la catedral, a l’exposició del Confort Modern de París del mes de desembre de l’any 1928.
No sabem quina producció va tenir aquest “joc català”, però tant la premsa catalana com en el butlletí Els Escacs a Catalunya, la Casa Vídua Baqué va publicar molts anuncis d’aquest i altre jocs i llibres d’escacs.
Se sap que se’n fabricà una curta sèrie i només en coneixem un exemplar. Als anys 1980 una afeccionat als escacs el senyor Joan Serra i Viñas de Badalona, encara en posseïa un joc i a través de la intervenció de l’historiador i autor Salvador Juanpere Aguiló tot seguit es van mostrar les fotografies a un dels principals fabricants de peces d’escacs a Catalunya, els mestres torners de Industries del Ajedrez de Sant Pere de Torelló (Osona), avui extingida.

Els mestres torners es va comprometre a refer el joc ja que no complia les mínimes mesures per al seu ús. Es van agafar les mesures del joc Staunton 5. Aquest fet demostra que el seu autor desconeixia les mesures de les peces d’escacs. El resultat no és una rèplica, sinó més aviat una millora d’un disseny de l’any 1928, amb fortes vestigis d’art modernista que està present en l’art i l’arquitectura anys 1920.

Propaganda que va inserir Vda de Francisco J. Baqué a la revista Els Escacs a Catalunya

Els mestres torners es va comprometre a refer el joc ja que no complia les mínimes mesures per al seu ús. Es van agafar les mesures del joc Staunton 5. Aquest fet demostra que el seu autor desconeixia les mesures de les peces d’escacs. El resultat no és una rèplica, sinó més aviat una millora d’un disseny de l’any 1928, amb fortes vestigis d’art modernista que està present en l’art i l’arquitectura anys 1920.

Valeriano Lastra va fer una rèpilca d’aquest joc l’any 1982

La empresa Marigó en va fer una curta edició de plàstic que no va reeixir per la deficient presentació i per la coloració de les peces. No cal dir que aquestes peces de plàstic van passar completament desapercebudes. Sabem que actualment uns imitadors de l’Índia en aquests moment estan produint còpies a un preu molt elevat, aproximadament 460€ amb caixa, però sense tauler i sense comptar les despeses d’enviament. Les peces estan fabricades amb fusta Sheesham. Fins no fa gaires anys, aquest joc d’escacs es creia que havia estat ideat i creat amb motiu del Torneig Internacional d’Escacs per Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926) o fins i tot per algun membre del seu estudi, amb motiu de la Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929 anomenada del Progrés i la Tècnica.

Propaganda que va inserir Vda de Francisco J. Baqué a la revista Els Escacs a Catalunya

Posats en contacta amb la Càtedra Gaudí, creada per ordre ministerial el 3 de març de 1956, adscrita a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. El primer catedràtic-director va ser el professor Josep F. Ràfols i Fontanals, biògraf i deixeble d’Antoni Gaudí. El 1960 el segon pel professor i arquitecte Josep M. Sostres. Durant l’any 1968 Joan Bassegoda i Nonell catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona n’assumí la direcció fins a la seva jubilació acadèmica l’any 2000. Durant aquets anys fou el director al mateix temps de la Reial Càtedra Gaudí, de la que posteriorment fou conservador vitalici fins el 2008. La Càtedra es va instal·lar l’any 1968 al pavelló de les cavallerisses de l’antiga Finca Güell a Pedralbes.

Propaganda del Joc de la Casa Vídua Baqué durant la Exposició Internacional de Barcelona 1929

L’any 1998, varem preguntar al doctor Bassegoda per la possibilitat que aquest joc fos ideat o fins i tot dibuixat per Antoni Gaudí. Ell categòricament ens va dir que Gaudí només tenia dues passions que el tenien ocupat tot el temps: La Sagrada Família i resar. No va descartar que algú del seu estudi, ho dissenyes, poc probable, però això no ens ho va poder asseverar del tot. Però una vegada més, la recerca pel Museu Nacional dels Escacs, ens va portat a descobrir que en el Boletín de la Federación Catalana de Ajedrez, escrit però en català, hi havia tres cases de Barcelona fabricants de jocs d’escacs:

Arseni Llopart
Carrer de la Riera Alta, 60 i 62,
Casa Baqué
Carrer de la Palla, 39
Vídua de Francesc J. Baqué
Carrer dels Arcs, 8,

El doctor Joan Bassegoda i Nonell, catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona

En aquest proper anunci, es pot observar que hi ha escrit que és l’últim model Català i va estar guardonat amb el Gran Premi amb medalla d’or i creu-insignia en la Exposició Confort Modern de París de l’any 1928. Aquest guardó va ser pels variats models presentats de diversos joc i articles d’esport, però sobre tot pel seu tipus de peces d’escac catalana, creació de la casa. Text reproduït de l’anunci de la noticia apareguda a la premsa d’aleshores.

Noticia que va sortir a la premsa de l’època explicant del guardó aconseguit a l’Exposició de Confort Modern celebrada a parís l’any 1928

Primera fotografia que va fer Vicenç Serra i Mañosa d’un dels dos jocs que encara es conservaven l’època dels 80 a casa de senyor Joan Serra i Viñas de Badalona

Primer i últim cartell on ha aparegut les peces del joc Català

Primera fotografia que va fer Vicenç Serra i Mañosa d’un dels dos jocs que encara es conservaven l’època dels 80 a casa de senyor Joan Serra i Viñas de Badalona

Primer i últim cartell on ha aparegut les peces del joc Català

Sembla inversemblant, però en l’actualitat aquest joc Català només és fabrica a l’Índia. Un com vist el d’ara, ens quedem amb el dels mestres torners d’Indústrias del Ajedrez, de Sant Pere de Torelló

Un com vist el d’ara, ens quedem amb el dels mestres torners d’Indústrias del Ajedrez, de Sant Pere de Torelló

Sembla inversemblant, però en l’actualitat aquest joc Català només és fabrica a l’Índia. Un com vist el d’ara, ens quedem amb el dels mestres torners d’Indústrias del Ajedrez, de Sant Pere de Torelló

Un com vist el d’ara, ens quedem amb el dels mestres torners d’Indústrias del Ajedrez, de Sant Pere de Torelló

Un com vist el d’ara, ens quedem amb el dels mestres torners d’Indústrias del Ajedrez, de Sant Pere de Torelló